Segons la consellera Capdevila, el tripartit no ha sabut explicar el molt que ha fet Fa uns dies, la consellera Carme Capdevila va declarar que, durant els set anys que duu governant, el tripartit ha treballat dur i que, si la gent se sent farta, el problema és que potser no han sabut explicar tot el que han fet: no han sabut comunicar-ho a la societat. Diu Capdevila que, si haguessin dedicat més esforços a detallar els avanços que hi ha hagut gràcies a aquest Govern –si haguessin donat prioritat a la tasca comunicativa–, ningú parlaria ara de fatiga, començant pel conseller Maragall, ja oficialment perdonat després de la confessió pública del seu pecat i la seva lletania: mea culpa, mea culpa, mea maxima culpa.
Lector, oïdor i espectador dels mitjans de comunicació, jo mai diria que no ens han explicat el treball realitzat pel tripartit. Més aviat al contrari. Durant aquests set anys, premsa, ràdio i televisió han donat –i donen– complerta informació de tot el que fa, amb tots els pèls i senyals. I, per si això no bastés, prengui's en consideració la gran quantitat de propaganda institucional que cada dos per tres t'arriba a casa, informant-te del que ha fet el Govern i, sobretot, del que pensa fer. Per tant, diferint de l'opinió de Capdevila, jo diria que estem sobradamente informats del treball que han fet durant aquests set anys, i que no són necessàries tantes tones més de fullets i opuscles per a explicar-nos-ho de nou: amb mapes, diagrames, simulacions de futures millores (sigui de línies ferroviàries, de places rediseñadas, de carreteres fantàstiques o de reestructuracions de plans d'estudis), a més de les corresponents fotos de tots i cadascun dels consellers, amb el seu president al capdavant. Per això –perquè tot ha estat convenientment explicat, per activa i per passiva– és enternecedor que Capdevila digui que potser el problema (això de la fatiga) és que no ho han sabut comunicar a la societat. Es tracta d'una actitud molt interessant, que adopten aquells als quals ni els cap en el cap que hagin fet una mica malament: no pot ser: serà que no ens han entès o que no ho hem explicat suficients vegades! Ells no fallen. Són els altres els quals no saben veure el molt be que ho han fet. En conseqüència, l'únic error que estan disposats a admetre és el de no haver sabut vendre's bé. Ho diu Capdevila: la culpa és no haver donat prioritat a la tasca comunicativa. És una conducta que recorda bastant a la del conductor que, quan per distracció es fica en una autovia en sentit contrari i es troba llavors amb que els altres cotxes van tots cap a ell i es veuen obligats a maniobrar bruscament per a no xocar, en comptes de plantejar-se si s'ha equivocat de sentit, s'escandalitza: "Però, què fan? Van tots contradirecció!". No concep que sigui ell qui estigui fallant.
Bé, no se jo si cal insistir-hi més o potser és que ja ha arribat l'hora de que ens els treiem de sobre.
Jo crec que fer fora el tripartit no és només una questió de supervivència nacional i econòmica, sino que és una quastió de patriotisme, el mal és que hi ha qui no acaba de veure clar quina és l'ùnica manera d'aconseguir-ho, que no veu que el tripartit, avui, demá i fins que no deixin de sumar, continuaran "governant" Catalunya, continuaran saquejant els seus presupostos en benefici propi, perqué aquest és l'ùnic objectiu, l'ùnic projecte, la verdadera argamassa que els uneix.
Josep, jo era convergent. Dit aixó, estic convençut que el pais necesita una neteja a fons, necesita gent nova amb idees noves, gent que no tingui dobles interesos. Cert, sobra al tripartit, pero CiU ja no es la solució. La Convergència del segle XXI es diu Reagrupament.
Jo t'asseguro que ho he intentat, m'he volgut convencer de que la solució és Reagrupament,conec i he parlat amb el Dr. Carretero, he escoltat el monòlec del Dr. en diverses ocasions, i sempre he sortit amb la mateixa buidor que et produeix el fet de veure una noia maquissima que et crida l'atenció, tens la sort de que te la presentin i al cap de una estona d'estar parlant i conversant amb ella, t'adones de que no hi ha res a fer, que no hi ha "feeling".
No seré pas jo qui et vulgui convencer de res, però tinc clarissim que Reagrupament és un bluf, un muntatge comercial de pur marketing.
És així com ho veig. Ja m'agradaria veure-ho d'un altre manera, però el que ni puc ni vull fer és enganyar-me a mi mateix.
Ep!...i jo no milito a CiU, t'ho pots estalviar, si penses que defenso una opció partidista. Defenso el que crec que és una opció possibilista i pragmàtica. Assolible, en una paraula.
Josep, manca molt encara per les eleccions. R-cat encara s'està organitzant, i pels inputs que veig desde dintre, aixó va per molt bon camí. Que r-cat encara no serà en plena forma a les eleccions també ho penso, pero aixó es pot compensar amb un candidat mediàtic i trencador. El primer objectiu es entrar al Parlament, i amb ser la quarta força em conformo a la primera. A la segona, les municipals, estic convençut que Laporta pot ser un molt bon alcalde de Barcelona, millor que els que hem tingut, i millor que aquest senyor gran amb dificultats orals que te CiU que no ha fet res d'especial en 7 anys. Poc a poc, i bona lletra. CiU ha caigut, i mes desde que es a l'oposició, en la mateixa trampa falangista de tots els demes partits, ja son burocràtes de la politica. En canvi a R-cat, la idea es crear un moviment, no deixar les nostres feines actuals, presentar de candidats a altra gent. R-cat nomès serà el "comité de vigilancia" de la transparència democràtica, res mes. R-cat no es un partit, no es aquesta la idea. De fet tots els redactors de la "ponencia de regeneració democràtica" de CDC, al veure que no s'aplicà, i constatar-ho fins i tot parlant amb la direcció de CDC, han entrat tots a R-cat. Per aixó et dic que la CDC del S XXI es diu R-cat. No m'ho invento, em baso amb fets.
"Aquest senyor gran amb dificultats orals que te CiU que no ha fet res d'especial en 7 anys" fou el millor conseller de sanitat que ha tingut la Generalitat de Catalunya, mira si fou bona la seua gestió que als del tripartit els ha costat SET! anys trinxar-ho. I amb uns presupostos de riure!!.
Referent a R.cat, donç res, enhorabona!.
El que no acabo d'entendre és que amb lo que m'hi he esforçat, no hagi acabat de veure mai lo collonut que és.
El porc va morir fotut, entubat, sondat sense cap tendresa, i el braç de santa Teresa no li va servir de consol ni ajut. Però morí horitzontal, ni d'un tret al cap ni penjat d'un arbre, i agonitzà amb la mà al sabre, exigint sang fresca i clavant l'ullal.
Saltaven taps de xampany, p'rò uns voltors discrets feien feina a l’ombra per esquivar el cop d’escombra i seguir amb la clau ben ficada al pany. I, mentre la ingenuïtat ens tapava els ulls amb vels d’esperança, oculta anava engreixant-se la terrible larva de la realitat.
Llavors començà aquell temps lamentable i gris dels grans transformistes, i vam veure molts feixistes llençar d’amagat la camisa als fems. I es van vestir els criminals de progenitors de la Democràcia, ungits potser per la Gràcia, potser per mesells menjadors d'alfals.
Com voleu vèncer un tafur que juga amb cartes marcades? Com voleu travessar un mur atacant-lo a queixalades? Com voleu triar el destí si us heu malvenut les vides? Com voleu que creixi un pi que té les arrels podrides?
I van controlar els mitjans i la por escampà aquí i allà l'amnèsia, i vam patir una anestèsia que ens deixà glaçats i lligats de mans. I vam veure exresistents pactar amb els cadells de la Dictadura i renunciar a la ruptura per poltrones toves i comptes corrents.
El somni sortí tan ful que van coronar una anomalia, i aquell qui abans se’n fotia no va trigar gaire a llepar-li el cul. I com que una llufa és poc també ens van penjar una carta magna. De llavors ençà, es dessagna el país, a punt per a l’enderroc.
Perquè aquell text en qüestió va ser fabricat, i no ho dic de broma, per a esquarterar l'idioma i desfer com sucre una nació. I els qui el van voler votar com un mal menor, corregible i pràctic, els va encular el poder fàctic. Amb altres paraules: se'ls van ben rifar!
Com voleu...
Llavors els nous Grans Germans van desmantellar allò que els feia nosa i van marcir tota rosa que floria lluny de les seves mans. Ens van convertir en votants, en consumidors sense foc ni espurna, i, amb una visita a l'urna, enganyats, els nans van creure's gegants.
I un vint-i-tres de febrer van sacralitzar a cops de tricorni allò que qui es feia l'orni es mirava encara amb ull sorneguer. Qui diu que aquell cop d'Estat fracassà és un ruc o bé un miserable. De fet, va assolir impecable l’objectiu pe(r a)l qual va ser programat.
Després, s'han 'nat alternant espanyols d’esquerra, espanyols de dreta, contra un govern de fireta assenyat, poruc, que viu reculant. Inflats, desacomplexats, van traient la pols a l'Espanya eterna: la bèstia que ja no hiverna ha tornat amb gana i ens té ben clissats.
Com voleu...
Hem vist silenciada arreu, amb subtils i nous estils de censura, la veu discrepant i impura de qui es mira els ídols i diu que no hi creu. Surem en un suc espès de mediocritat informatitzada, de vida banalitzada, d'espots i d’esport, glamour i no-res.
Qui mana, qui té el control, distorsiona els mots sense cap mania. I a poc a poc, dia a dia, els seus xuts ens marquen un i un altre gol: les víctimes són botxins; els nacionalistes, universalistes quan són l'Estat, terroristes quan són ocupats, espoliats i afins.
I els qui van bombes amunt, trets al cap avall i fot-li castanya engreixen de fet l’aranya que treu rendiment de cada difunt. Amb new look i més aspror, revifa el franquisme, la caspa prospera. Qui digui "Aquest exagera" que es molesti a encendre el televisor!
(Així doncs, què podem fer? Potser és hora ja d'aprendre a negar-se a interpretar el trist paper de titelles muts, de ninots de farsa. Negant la resignació, potser és hora ja d'indignar-se. Ens falta tornar a aprendre a dir el gran NO i deixar d'un cop de parar la galta.)
Si voleu vèncer un tafur, apreneu-ne les jugades. Si voleu travessar un mur, porteu eines adequades. Si voleu triar el destí, preneu les regnes del viure. Si veieu podrit el pi, planteu una alzina lliure
6 comentaris:
AQUESTA GENT SON LA "CARABA"....QUIN MORRO¡...VINGA VINGA MENTIDERS, QUE LA GENT NO ES TONTA.
JUGANT AMB BCN.
Bé, no se jo si cal insistir-hi més o potser és que ja ha arribat l'hora de que ens els treiem de sobre.
Jo crec que fer fora el tripartit no és només una questió de supervivència nacional i econòmica, sino que és una quastió de patriotisme, el mal és que hi ha qui no acaba de veure clar quina és l'ùnica manera d'aconseguir-ho, que no veu que el tripartit, avui, demá i fins que no deixin de sumar, continuaran "governant" Catalunya, continuaran saquejant els seus presupostos en benefici propi, perqué aquest és l'ùnic objectiu, l'ùnic projecte, la verdadera argamassa que els uneix.
Josep, jo era convergent.
Dit aixó, estic convençut que el pais necesita una neteja a fons, necesita gent nova amb idees noves, gent que no tingui dobles interesos.
Cert, sobra al tripartit, pero CiU ja no es la solució. La Convergència del segle XXI es diu Reagrupament.
En democràcia, tot és opinable.
Jo t'asseguro que ho he intentat, m'he volgut convencer de que la solució és Reagrupament,conec i he parlat amb el Dr. Carretero, he escoltat el monòlec del Dr. en diverses ocasions, i sempre he sortit amb la mateixa buidor que et produeix el fet de veure una noia maquissima que et crida l'atenció, tens la sort de que te la presentin i al cap de una estona d'estar parlant i conversant amb ella, t'adones de que no hi ha res a fer, que no hi ha "feeling".
No seré pas jo qui et vulgui convencer de res, però tinc clarissim que Reagrupament és un bluf, un muntatge comercial de pur marketing.
És així com ho veig. Ja m'agradaria veure-ho d'un altre manera, però el que ni puc ni vull fer és enganyar-me a mi mateix.
Ep!...i jo no milito a CiU, t'ho pots estalviar, si penses que defenso una opció partidista. Defenso el que crec que és una opció possibilista i pragmàtica. Assolible, en una paraula.
Josep, manca molt encara per les eleccions. R-cat encara s'està organitzant, i pels inputs que veig desde dintre, aixó va per molt bon camí. Que r-cat encara no serà en plena forma a les eleccions també ho penso, pero aixó es pot compensar amb un candidat mediàtic i trencador. El primer objectiu es entrar al Parlament, i amb ser la quarta força em conformo a la primera. A la segona, les municipals, estic convençut que Laporta pot ser un molt bon alcalde de Barcelona, millor que els que hem tingut, i millor que aquest senyor gran amb dificultats orals que te CiU que no ha fet res d'especial en 7 anys.
Poc a poc, i bona lletra.
CiU ha caigut, i mes desde que es a l'oposició, en la mateixa trampa falangista de tots els demes partits, ja son burocràtes de la politica. En canvi a R-cat, la idea es crear un moviment, no deixar les nostres feines actuals, presentar de candidats a altra gent. R-cat nomès serà el "comité de vigilancia" de la transparència democràtica, res mes.
R-cat no es un partit, no es aquesta la idea. De fet tots els redactors de la "ponencia de regeneració democràtica" de CDC, al veure que no s'aplicà, i constatar-ho fins i tot parlant amb la direcció de CDC, han entrat tots a R-cat.
Per aixó et dic que la CDC del S XXI es diu R-cat. No m'ho invento, em baso amb fets.
"Aquest senyor gran amb dificultats orals que te CiU que no ha fet res d'especial en 7 anys" fou el millor conseller de sanitat que ha tingut la Generalitat de Catalunya, mira si fou bona la seua gestió que als del tripartit els ha costat SET! anys trinxar-ho. I amb uns presupostos de riure!!.
Referent a R.cat, donç res, enhorabona!.
El que no acabo d'entendre és que amb lo que m'hi he esforçat, no hagi acabat de veure mai lo collonut que és.
Publica un comentari a l'entrada