12.2.10

ESTAT LLIURE ASSOCIAT ALS ESTATS UNITS D’AMÈRICA?

Em va fer molta gracia el 23 d’octubre llegir que el director adjunt de La Vanguardia Enric Juliana, durant l'acte de lliurament del XIIIè Premi Ramon Trias Fargas d'Assaig Polític, afirmés que "em començaré a creure la qüestió de l’ independentisme el dia que vegi un partit pro francès". "Si som independents -afegia- l'endemà ens convertiríem, com ja va passar l'any 1640, en un protectorat de la República Francesa"


Posteriorment, en Joan Carretero, en una entrevista que li va fer en Salvador Sostres per l’Avui, al preguntar-li aquest “Quin és el primer pas cap a la independència?” va respondre :”Telefonar a la secretària d’Estat americana, que per cert ja sap que tard o d’hora li acabarem telefonant, i explicar-li que l’hora de la llibertat per fi ha arribat. I, naturalment, posar-li el país a disposició per si algun dia han de venir a fer exercici a Europa i necessiten lloc per aparcar."


Per si algú no ho ha entès, anem a desenvolupar l’idea.


El que volem els catalans no es l’independència de les actuals quatre províncies espanyoles. Volem la Devolució de tots els territoris de la nació catalana.


Be, ja som al Parlament, ja hem proclamat l’ independència. Ara que?


Si seguíssim les derives de la majoria de formacions independentistes dels últims trenta anys, ja sabeu els que parlaven de “independència i socialisme", i posaven estels vermells a les banderes, esdevindríem una república a la búlgara on l’independència primés sobre l’economia. Podríem sofrir els atacs de boicots comercials espanyols, i el possible veto a entrar a la Unió Europea per part dels espanyols, davant l’indiferència de les potencies europees.


Afortunadament en aquets moments, la massa critica de l’independentisme es la generació dels 40-50 anys, els dirigents : Carretero, Espot, Laporta, Canela i els homes del Centre Català de Negocis, son tots gent amb criteri empresarial, gent amb criteri.


Podem convertir-nos en un protectorat, com molt be deia en Juliana, però per a que ser-ho d’un estat com el francès que xucla el 50% del pressupost comunitari per a protegir la seva agricultura? França no pot ser mai la nostra referència econòmica, ni la nostra opció per molts motius mes.


Tenim també l’opció porto-riquenya. Estat Lliure Associat als USA. Puerto Rico no paga impostos als USA, no te representants a la Cámara, ni te l’obligatorietat d’entrar a les forces armades americanes.


Ara situem un sistema com el Puerto Rico a Europa. Si aquest fos el cas, on situarien les seves centrals europees els americans?. Qui tindria des de Europa totes les facilitats per exportar a USA sense aranzels? Quins efectes positius tindria tot això sobre l’economia catalana per a sortir d’aquesta crisi econòmica espanyola? Qui tindria darrere seu el I+D americà? Qui tindria darrere seu el millor exèrcit del mon sense que li costes ni un duro?.


I si no ens volguessin al Euro, cap problema, anem amb Dòlars.


Les Constitucions Catalanes definien Catalunya com un Principat. Aquest sistema no li ha anat gens malament a Andorra. Però posats a tenir dos coprínceps un de religiós i un de polític, jo prefereixo en Obama i l’Abat de Montserrat. I si al Papa no li agrada l’idea sempre podem crear l’Església Catalana com deia en Francesc Pujols. No serà aquest el problema, les esglésies ja les tenim construïdes.
   
Per tant senyor Juliana, ja pot començar a creure que això va de debò. Properes parades : independència, devolució i un estat català potent econòmicament, sense dèficits fiscals, amb el cosí de Zumosol protegint-nos les esquenes.

I per si en queda algun dubte, aquesta imatge http://www.america.gov/un-declaration.html del web del govern americà possant una bandera catalana quan parla de drets humans, es prou aclaridora.

12 comentaris:

Anònim ha dit...

pensament català, com cal

eb

Anònim ha dit...

NO puc amagar que això és el què jo opino fa anys!!
Estic d´acord totalment. Ho tinc escrit tant en el meu llibre com a L´Estel de Mallorca.
-----------------------------------
FRANK DUBÉ

rauxa ha dit...

Curiosa proposta...

No puc dir que m'agradi com a tal... però dona què pensar...

Ara, jo em pregunto: donat el fons desarrelament que sentim envers els nostres veïns-ocupants, amb qui em compartit (mal que ens pesi), bona part de la nostra Història, cóm justificaríem passar d'un "imperi" (terme deliberadament en minúscules i entrecomillat) a un altre?

Una relació purament mercantiliste. Un "quid pro quo". Un "petroli per aliments" a la catalana (malgrat nosaltres no tenim petroli ni necessitem aliments)... Aixopluc per porta oberta? Caribdis o Escil·la?

No m'hi veig, sincerament... Si algun dia hem de ser, serà perque ho podem ser... pels nostres mitjans. Ningú no ens regalarà res, ningú no ens ho posarà fàcil...

Salut!

Jordi Benplantat ha dit...

rauxa, es una solució provisional que treu les pors, i d'aixó es tracta, de treure les pors. De la mateixa manera que s'han d'argumentar els "beneficis socials" de l'independència per "treure les pors" als inmigrants. http://benplantat.blogspot.com/2009/09/les-persones-humanes-volem-estat-propi.html
No podem plantejar l'independència com un tema "religios", de dogma de fe i prou.

Josep-Empordà ha dit...

Jordi...estas perdent de vista una realitat, i és que malgrat les paraules antiamericanes de l'estat espanyol, hi ha els fets, i aquests fets son que aixó que proposses per Catalunya, ja ho fa l'estat espanyol des de fa 50 anys.

Jordi Benplantat ha dit...

No Josep, jo no perdo la realitat, es el sr de la Vanguardia qui la perd pensant en França.
El dret d'autodeterminació el va "inventar" un president americà.
I la pregunta que ens hem de fer es si el que queda d'Espanya sense la Nació Catalana serveix per a alguna cosa al mon.

Josep-Empordà ha dit...

Bé, mentres als americans els permeti tenir bases per controlar Gibraltar, l'oest de la Mediterrànea i la part atlàntica que va de les Canaries a les Azores, mentres els serveis secrets espanyols siguin una extensió dels n.americans, mentres els espanyols gastin molt d'"antiamericanisme" de paraula però els fets siguin els que son, si.

Pensa que en Franco va resistir més de 40 anys amb i gràcies a aquesta mateixa estratègia.

L'estat espanyol ja és a hores d'ara i ha sigut sempre un estat sense cap força ni prestigi que viu de llogar-se als demés com una meuca qualsevol.

Jordi Benplantat ha dit...

Josep, molta atenció als moviments que fa el rei. Teòricament per a millorar l'economia.
Dimecres visita sorpresa al Obama.
Tot aixó es per l'economia? Tu pots anar a veure el Padrino per a que t'arranji un problema, no dos, i menys sense res a canvi. Molta atenció a aquest nou 23 de Febrer que ha possat en marxa. El nostre problema es que en Mas, en Puigcercos i en Carretero no agafin el avió plegats dimecres per anar a veure a la Hillary.

Josep-Empordà ha dit...

A mi no cal que m'ho diguis, que jo tinc molt clar els (en plural) que eran al darrera del 23-F, qui és al darrera del "pacte a la basca" i qui és al darrera de la nova estratègia de la federació del P$OE a Catalunya que ha fet saltar en Maragall, en Castells i tot aquest falsament anomenat "sector catalanista" que, com diu un cunyat meu andalus ell "tienen menos futuro que un vampiro mellado".

S'ha acabat el bròquil. Volen el tema "autonòmic" tencat, i ho volen ja. ERC els hi ha facilitat moltissim la feina.

Josep-Empordà ha dit...

Avui, el borbó va a visitar a l'Emperador.

Va a oferir-li pleitessia a canvi de que no deixi caure un "reialme" que cau a trossos.

És el que deia!.

Jordi Benplantat ha dit...

Li vendrà totes les inversions espanyoles a sudamèrica i anglaterra per a que els bans espanyols facin "caixa". I nosaltres som la torna.

Josep-Empordà ha dit...

Aixó mateix.