Catalunya 2007

El que Catalunya necessita és tenir la bomba nuclear. Ara imagina’t que jo tinc la bomba nuclear i anem a negociar amb Espanya. “Hola, espanyols, què tal. Tenim la bomba nuclear”. I a veure a qui li cal fer pedagogia, llavors, i ja veuries que ràpidament entenen el problema català.

I per descomptat nosaltres aniríem de pacifistes i d’ecologistes. Perquè quan tu tens la bomba nuclear pots anar de pacifista i d’estadista i de solidari, però només quan tens la bomba nuclear. Quan ets una pobra puta i vas de solidària, l’acabes mamant gratis. Quan ets una pobra puta i vas de pacifista vol dir que t’hi has de posar bé si intenten violar-te, i naturalment no tens dret de defensar-te. I en contra del que els espanyols creuen, aquests espanyols de tan poca fe i tan conspicus, tinc unes ganes terribles de poder ser generós i solidari i fins i tot bilingüe, i és per això que li demano al 2007 que em dugui la bomba nuclear.

I telefonar a Madrid, i ja rebre al cap de 5 minuts el president espanyol i el rei en un reservat de Via Veneto i dir-los que són una gent fantàstica, que tenen un país fabulós, que tenen una literatura extraordinària, i que tenen també 30 minuts per signar un tractat de secessió sense referèndums ni hòsties perquè som pacifistes però tenim la bomba atòmica, perquè som solidaris però tenim la bomba atòmica, i perquè en tenim els collons tan plens que estan a punt de vessar i a l’altra mà hi tenim un maletí de Prada amb la bomba atòmica que s'activa amb el líquid genital .

Que el 2007 ens dugui la bomba nuclear. Per no haver-la de fer servir mai, naturalment. Perquè naturalment l’única solució és el diàleg i la Constitució i la legalitat i tres días hay en el año que relucen más que el sol. “Hola, espanyols, com anem? Tenim la bomba atòmica. Parlem?”.

Salvador Sostres
www.elsingulardigital.cat