'La nueva Generalidad'

Els deia fa poc temps que, com quan vivia en Franco, calia acudir a la premsa estrangera per saber determinades coses. La situació es degrada ràpidament. Aquell article seria avui inexacte. Com que el país no deixa de baixar un esglaó rere l'altre, ara, per assabentar-nos del que passa a Catalunya, cal recórrer a la premsa espanyola.

Per una banda, m'arriba una informació que publica Terra on es recullen unes declaracions del conseller Llena. Reprodueixo el text: "El conseller Llena se mostró partidario de que los productores catalanes busquen también comercializarse bajo la marca de 'Viñedos de España', ya que 'cuando estás muy lejos de aquí', situar el Priorat, el Penedès o incluso Catalunya en el mapa, 'cuesta mucho', mientras que Barcelona o España son marcas que venden. En este sentido, 'los grandes paraguas' son más útiles que las Denominaciones de Origen locales para comercializar un producto a un precio 'muy competitivo' en países emergentes como China".

Guaita en Llena! De veritat viu i treballa a Catalunya? Que jo sàpiga, a la Xina no saben situar al mapa ni Borgonya, ni Toscana, per tant visca Vignobles de la France i Vigneti d'Italia! Com que a la Xina només saben situar al mapa Barcelona o Espanya (gràcies, per cert, a les Olimpíades socialistes) podem posar-hi Multicultural and Solidary Barcelona vineyards. Ah! I com que el departament d'Agricultura està a Lleida, espero que a les seves targetes de visita el conseller, en lloc de Generalitat de Catalunya, hi posi Autonomías de España. Així el situaran al mapa -jo ja l'havia ubicat.

Segona notícia censurada. El diari Expansión informa que el vicepresident econòmic del govern espanyol diu que l'afer de les balances fiscals ens el podem posar definitivament allí on ens càpiga. "Hola, soy Solbes. Feliz Navidad, xiquets!". Diu que les balances fiscals per autonomies no existeixen, que el fet impositiu és individual -per això l'Agencia Tributaria és mundial i la gestiona l'FMI, no ho sabien?-. La veritat és més trista. I és que els governs espanyols han comprovat, durant trenta anys, que mentre hi hagi catalans disposats a aprovar els pressupostos de l'Estat ("representants empresarials" inclosos), la festa pot durar indefinidament. Respecte a les balances fiscals, Expansión precisa: "La Generalitat rechaza igualmente trasladar este criterio al nuevo modelo de financiación". A veure si ho entenc. Quan el senyor Castells no era conseller les balances fiscals existien (ell ha publicat estudis que jo he defensat com a model). Ara que és conseller, hooop!, les balances fiscals desapareixen. En Houdini no ho feia millor. Sumin a aquestes notícies censurades una que no s'ha pogut evadir: la defensa que el conseller Tete fa de l'hora de castellà -per cert, tenint en compte que els sacrificats mestres públics no destaquen per fer hores extres sense cobrar, ¿ens explicarà d'on sortirà aquesta tercera hora? ¿Quina assignatura afaitaran?

Tres consellers -tres cracs- i una premsa barcelonina europea que ens manté convenientment anestesiats. Ha arribat la pax socialista, nanos! Suposo que allò que a l'època d'en Franco es feia amb tisores i penes de presó, ara es fa amenaçant amb retallades de subvencions i subscripcions. Vist el conjunt en perspectiva, proposo modificar l'escut de Catalunya per incorporar-hi dos elements nous. Per una banda una mascota. No tenen els americans l'àliga? No tenen els russos l'ós? Doncs nosaltres, un gos petaner de polleria. I afegir-hi un lema pompós: Mai tan pocs es cagaren a les calces en nom de tants. Si volen ho poden posar en llatí, que queda més aparent.

Jo, per a l'any que ve, ja m'he comprat un esprai negre i he desenterrat la màquina de ciclostilar. Ara, en aquesta nova etapa de resistència no em tornaran a entabanar, i escolliré millor els companys de viatge -l'experiència demostra que els enemics dels nostres enemics no són, necessàriament, amics-. I perquè no m'acusin de trencar les tradicions, acabo l'article desitjant un bon any a tothom. Menys a uns quants.

Xavier Roig
Enginyer i escriptor
FONT: http://www.avui.cat/avui/diari/06/des/29/305770.htm