Ja estan un altre cop els espanyols inventant tonteries sobre les jubilacions, i els nostres representants fent el seguidisme habitual sense aportar cap intel·ligència al congrés de Madrid. J just quan Espanya te 4.200.000 aturats surten amb l’idea de fer jubilar la gent als 67 anys, cosa que amaga una estafa, perquè de cop i volta no es crearan tots aquests llocs de treball per a la gent de 65-67 anys, sinó que això vol dir que els aturats de mes de 60 anys tindran jubilacions molt pitjors, i com descompten un 8% per cada any que et jubiles abans de l’edat legal, et fotran un 16 % mes que ara.
I es també una estafa aquesta argumentació de que les jubilacions es paguen amb el que els que treballen aporten, perquè quan la Seguretat Social no va poder quadrar-ho van solucionar tirant pel dret i integrant la despesa de la sanitat dins els pressupostos de l’estat. Ara ningú ens explica si les aportacions a la SS son mes o menys que gastem en sanitat. Espanya gasta un 8% del PIB en jubilacions, mentres Itàlia o Alemanya estan en un 13%.(la mitjana europea es el 10,44%).
http://www.publico.es/dinero/282575/espana-muy-lejos-de-la-ue-en-proteccion-social/version-imprimible Per tant, que no ens enredin dient que les jubilacions ha de ser l’única partida del pressupost de necessari quadre ingressos/despeses. Que quadrin també les despeses militars amb els beneficis de ser el segon venedor mundial de munició d’armes, per exemple.
Al mateix temps surt la generosa Angela Merkel oferint llocs de treball per a joves desocupats. Moltes gràcies senyora Merkel però el fet que vostè prefereixi espanyols que quan es queden sense feina tornen a casa, a turcs que no tornen mai, no es cap acte de generositat. El problema dels joves desocupats es un problema bàsicament educatiu, convertit en laboral gracies a que patronals i sindicats van suprimir els aprenentatges. Avui en dia la FP es tant elàstica que es converteix en llar de dia dels joves mes que en proporcionar uns coneixements vàlids per a treballar.
El país mes que solucionar el problema del fracàs escolar, que també, tal i com estan les coses necessita d’un pla de xoc per a aquets joves, i donar-los tota la formació que els manca, a més d’anglès i informàtica útil. Tenim mes de 5000 escoles al país amb les aules buides a partir de les 5 de la tarda, i per tant una gran inversió poc aprofitada, que s’hauria de complementar amb cotitzacions a la seguretat social per les empreses que anessin del 0% al 100% del que ara es paga des dels 16 als 25 anys. I en la gent de mes edat fer quelcom de similar, dels 55 als 65 anar passant del 100% al 0%, i així es reduirien els costos a les empreses per a treballadors inclosos en aquestes forquilles d’edat.
Que volen que la gent es jubili desprès del 65 anys, doncs en comptes de fer la punyeta ofereixin vostès el mateix percentatge d’increment de pensió del 8% per cada any de mes treballat, que ara resten per cada any que algú es jubila abans d’hora. I si del que es tracta es d’estalviar jubilacions estableixin topalls màxims que també siguin vàlids per a ex-miners, ex-militars i ex-politics. Estableixin tarifes amb topalls màxims i mínims de les retribucions politiques, pels regidors, pels alcaldes, per els diputats i per a consellers, que tinguin en compte si el càrrec es o no amb dedicació exclusiva, que estigui referenciat al salari mínim, i a la població del municipi, al pressupost de l’entitat política, i sobretot, als resultats, a la bona gestió, als dèficits o superàvits, i que no pugui tenir apart altres retribucions, ni dietes ni visas. Aquí si tenen vostès on estalviar, i no poc, abans de tenir que fer la punyeta als pobres jubilats o a que perdem els pocs joves realment capacitats perquè marxin a l’Alemanya de la sra Merkel .
I només em faltava escoltar al conseller “millor” proposant que la Generalitat hipotequi els hospitals per a finançar-se. Ja hi tornem amb la “comptabilitat creativa”!. Potser deu ser mes fàcil desprendre’s dels locals i edificis de lloguer, i vendre els edificis i pisos desagrupats, i concentrar tots els funcionaris en els edificis mes grans, reduint l’espai. Això es el que faria qualsevol família davant d’una crisi, i no hipotecar les propietats i continuar pagant lloguers. Per cert, les hipoteques aquestes el sr Mas-Culell, les pensa demanar a la Caixa per a que així corri menys diners per a les petites empreses, o buscarà el finançament als bancs xinesos?
Deixin ja de donar diners als bancs, i de regalar desgravacions fiscals a les empreses madrilenyes per a les seves inversions al estranger, deixin ja de malbaratar tants diners en projectes megalòmans, i que a més, hipotequen l’economia futura. Es hora ja que els politics catalans deixin de col·laborar en tot això. Es hora ja de tenir una política amb sentit comú i de deixar enrere aquesta política d’interessos partidaris que porta trenta anys no aportant a la ciutadania mes que prohibicions estúpides de temes banals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada