21.2.11

UN MILIÓ D’EGIPCIS A LA PLAÇA CATALUNYA?




Perdoneu que comenci dient-vos que com deia en John Lennon en una cançó (God), ja no crec en gaires coses, i afegeixo que tampoc crec ni en manifestacions ni en votacions populars. Les coses o van de debò o no van enlloc.
Molts companys bloggers se’n fan creus del fet que una manifestació a una plaça del Caire que no es gaire mes gran que la nostra plaça Catalunya de Barcelona aconsegueixi tenir mes força que una manifestació que ocupà un passeig tant ample com el de Gràcia i amb una llargada de cinc carrers a Barcelona.
Qualsevol persona que agafi el google maps i compari les dues superfícies s’adonarà que la manifestació de Barcelona era, com a mínim, tres cops mes nombrosa que la de el Caire. Qui faci els càlculs també se n’adonarà que a la plaça Tahrir de el Caire no hi cabien un milió de persones, i fins i tot, que a la de Barcelona per aconseguir aquest nombre necessitaríem no només el Passeig de Gràcia sinó també la rambla de Catalunya. Be, ja accepto que la Rambla també estava plena, aquesta no es la qüestió.
La qüestió es perquè els egipcis han aconseguit el que volien i nosaltres sembla ser que no.  I la resposta es senzilla, ha d’existir una proporcionalitat entre l’esforç i l’objectiu. Els egipcis demanaven que dimitís Mubarak, ja ho han aconseguit, i res mes, continuen igual, i continuaran igual. I si no continuen igual serà pitjor per a nosaltres, ens agradi o no.

Nosaltres hem fet dues grans manifestacions, en una demanàvem “llibertat, amnistia i estatut d’autonomia”.  Apa, objectius aconseguits, per no concretar quin tipus d’Estatut volíem. En la segona dèiem “som una nació i tenim dret a decidir”. Doncs nois, també ho hem aconseguit, ningú ens ho discuteix.
El problema es que en un cas i en l’altre, hem fracassat per no plantejar correctament les peticions, per mor de voler tenir amplia base, tant amplia que a l’ultima hi va anar fins i tot en Montilla. Amplíssima base, objectius minsos.  I el problema es el de plantejar obvietats, i a sobre desprès lamentar-se perquè en nomes quatre mesos ens van desaparèixer 1.000.000 d’independentistes a les urnes. A veure, si a la mani hi havia en Montilla, molt independentista no devia ser la manifestació, oi que no?

I per a aconseguir la independència no es necessari 1000.000 de persones al carrer, amb 15.000 com a Croàcia hi han prou. Però han d’esser cridats amb un pla, amb una organització clara,  perquè si no ens pot passar com a la manifestació del  27 de juny del 2009, que ens van rebre deu somrients diputats al Parlament del zoo i els manifestants varem tornar cap a casa amb cara d’idiota.
Sembla ser que la gent d’Òmnium preparen una altra manifestació per a aquest juliol, i com desconfio de la redacció del lema per allò de la amplia base que abans explicava, l’única manera que la manifestació serveixi d’alguna cosa fora fer-la acabar davant el consolat americà, demanant la devolució de les nostres Constitucions, ser un estat lliure associat als EUA, i a fer anar Dollars, que amb aquesta Espanya no anem enlloc, però amb aquesta Europa escleròtica, burocràtica, partidària de la globalització econòmica sense protegir-se, i sucursal dels interessos de la senyora Merkel, tampoc.  
Com deia en Joan, posem aviat algun terreny a la seva disposició per si volen aparcar, i deixem ja de treballar per a mantenir la colla de vampirs del país veí.

MM

Cap comentari: